Enginyeria Informàtica
Escola d'Enginyeries (campus Bellaterra)
(UAB)
CURS 2011-2012
|
Codi |
Tipus |
Curs/semestre |
Crèdits ECTS |
|
20363 |
|
3er curs /
5è semestre |
5 |
|
EXAMEN TEORIA 2a CONVOCATÒRIA La data de l'examen de teoria serà divendres 3 de febrer a les 9 hores . El format de l'examen és de 20 preguntes tipus test i 3 o 4 preguntes curtes o mini-problemes. NO hi haurà part pràctica ni exercicis a desenvolupar. Mireu la secció de documentació per tenir exemples d'anys anteriors. CONSULTES PRÈVIES A L'EXAMEN Dijous 2 de febrer
de 12h a 13h (despatx QC/1052
|
|
|
NOTES EXAMEN TEORIA 1a CONVOCATÒRIA Alumnes amb nota inferior a 5 o no presentats: examen de recuparació divendres 3 de febrer a les 9h. REVISIÓ DE L'EXAMEN Divendres 20 de
gener de 9h a 11h (despatx QC/1052) |
|
|
EXAMEN TEORIA 1a CONVOCATÒRIA La data de l'examen de teoria serà divendres 18 de novembre a les hores de classe (cadascú a l'hora del grup en el que estigui matriculat). El format de l'examen és de 20 preguntes tipus test i 3 o 4 preguntes curtes o mini-problemes. NO hi haurà part pràctica ni exercicis a desenvolupar. Mireu la secció de documentació per tenir exemples d'anys anteriors. AULES Matí (9:00 - 11:00). Aules Q3/003 i Q3/009 Tarda (17:00 - 19:00). Aules Q3/009 CONSULTES PRÈVIES A L'EXAMEN Dijous 17 de novembre
de 12h a 14h i de 17h a 18h (despatx QC/1052 ATENCIÓ: atès que hi ha anunciada una vaga aquest dia, en cas que hi hagi problemes per assistir a les consultes, si voleu concertar alguna hora dimecres 16, envieu un correu a Josep.Llados @ uab.cat |
|
|
TREBALL PRÀCTIC (GRUPS DE PRÀCTIQUES) Procediment per la confecció de grups:
|
|
INICI DE CURS |
|
|
Nom |
Dpt/Unitat |
Despatx |
Adreça e-mail |
Telèfon |
|
Josep Lladós |
Ciències de
la Computació |
QC/1052 |
Josep.Llados
@ uab.cat |
93 581 2403 |
| David Fernández |
Ciències de
la Computació |
QC/1042
|
dfernandez
@ cvc.uab.es
|
|
| Anjan Dutta |
Ciències de
la Computació
|
QC/1042
|
adutta
@ cvc.uab.es
|
|
| Elena Cerón |
Ciències de
la Computació |
QC/1042
|
Un primer objectiu és
donar una visió global i ordenada del procés de desenvolupament
del software que no sigui simplement el de la programació --que constitueix,
només, una fase dins de tot el procés de la enginyeria del software.
El temari se centra en les dues primeres etapes del cicle de vida del software:
anàlisi i disseny. Per cada una de aquestes dues grans parts del curs
estudiarem en detall dues metodologies: estructurada i orientada a l'objecte.
La part central i més important del curs estarà dedicada a la
metodologia orientada a objecte i, més concretament, a UML com a llenguatge
de modelat i RUP com a paradigma de desenvolupament. Tot això es complementarà
en casos pràctics utilitzant l'eina Rational Rose.
L'objectiu és que l'alumne sigui capaç d'utilitzar aquestes metodologies
per tal de realitzar l'anàlisi i el disseny de problemes reals, que li
permetrà abordar la creació de software de manera rigorosa.
Coneixements
Habilitats
Competències
Es recomana que l'alumne tingui coneixements i capacitats de:
Aquests conceptes corresponen a continguts de les assignatures:
(T:teoria, S:seminaris, PS:preparació de seminaris, L:laboratori tancat, PP:laboratori
obert, E:estudi, AA:altres activitats)
Temes
Hores de dedicació de l’estudiant
|
Presentació
de l’assignatura |
|
||||||||||||||||
|
Presentació dels continguts,
normativa i desenvolupament de l’assignatura. |
|||||||||||||||||
|
1. Principis
de l’Enginyeria del Software. |
|
||||||||||||||||
|
·
Definició i objectius
de l'ES. Definició de software. Característiques del software. Aplicacions del
software. Definició d'ES. Objectius de l'ES. ·
Evolució del software.
Etapes. Crisi del software: problemes i causes. ·
Procés, mètode i eina.
Definicions. Activitats en el procés de desenvolupament del software. ·
Paradigmes del desenvolupament
del software. Model lineal seqüencial (cicle de vida clàssic).
Model de prototipat. Model evolutiu. Model en espiral. |
|||||||||||||||||
|
2. Anàlisi
de Requeriments del Software. |
|
||||||||||||||||
|
·
Introducció. Tipus de requeriments.
Tasques a realitzar. ·
Comprensió del problema.
Tècniques de comunicació. Problemes associats. Principis de l’anàlisi. ·
Especificació de requeriments.
Propietats desitjables d’una ER. Estàndards d'ES. Revisió i validació
de l’especificació. |
|||||||||||||||||
|
3. Disseny
del Software. |
|
||||||||||||||||
|
·
Introducció. Procés de disseny. Disseny
de dades, disseny arquitectònic, disseny de la interfície, disseny procedimental.
Principis (objectius) del disseny. ·
Conceptes del disseny.
Abstracció. Modularitat. Refinament. ·
Disseny modular efectiu.
Independència funcional. Cohesió
Acoblament. Heurístiques per a un disseny modular efectiu. |
|||||||||||||||||
|
4. Software
Orientat a Objectes |
|
||||||||||||||||
|
·
Introducció. ·
Principis. Abstracció, encapsulament,
modularitat, jerarquia. ·
Conceptes. Classe, objecte, atribut,
operació, interfície, component, paquet, subsistema, relacions. |
|||||||||||||||||
|
5. El Llenguatge
Unificat de Modelat (UML) |
|
||||||||||||||||
|
·
Introducció. Visió general d'UML.
Notació. ·
Model estructural. Classes. Relacions.
Mecanismes comuns. Diagrames. Diagrames de classes. ·
Model de comportament.
Interaccions. Casos
d’ús. Diagrames de casos d’ús. Diagrames d’interacció. Diagrames d’activitats.
Diagrames d’estats. ·
Model arquitectònic.
Diagrames de components.
Diagrames de desplegament. ·
Exemples. |
|||||||||||||||||
|
6. El Procés
Unificat de Rational (RUP) |
|
||||||||||||||||
|
·
Introducció. ·
Les 6 “best practices”. ·
Què és RUP? ·
Estructura estàtica del RUP. ·
Estructura dinàmica del RUP. |
|||||||||||||||||
|
Preparació
de l’avaluació final i del portafoli de l’assignatura |
|
||||||||||||||||
|
Inclou la presentació
del cas pràctic (problema guia), preparació i lliurament de la memòria,
controls i la preparació de l’avaluació final de l’assignatura. |
|||||||||||||||||
L'assignatura d'Enginyeria del Software 1 té una forta component aplicada. Per aquest motiu, després d'introduir els conceptes teòrics fonamentals, l'assignatura es desenvolupa segons una metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Problemes). D'aquesta manera, l'alumne adquirirà els coneixements a partir d'un cas pràctic (problema guia) de dimensió real. El problema guia dirigirà el procés d'aprenentatge al llarg del curs, de manera que el treball pràctic o els seminaris s'estructuraran entorn d'aquest cas. L'alumne haurà d'adquirir el perfil d'analista / arquitecte del software per prendre les decisions oportunes que concloguin en la construcció d'una proposta de disseny del sistema proposat. El professor farà el paper de tutor i, en situacions determinades, de client, fomentant simulacions de diàleg desenvolupador - client.
TEORIA
Consisteix en classes magistrals amb material multimèdia disponible al Campus Virtual de la UAB. L'objectiu principal d'aquestes classes és introduir les nocions bàsiques sobre els processos, mètodes i eines relatius a la visió del cicle de vida del software des d'un punt de vista d'enginyeria. S'exposarà quins són els principis i paradigmes de l'enginyeria del software. Ateses les tendències actuals de desenvolupament de software, es posarà atenció en els models orientat a objecte i en els processos iteratiu i incremental. Després d'un primer bloc introductori, es treballarà en les dues primeres etapes del cicle de vida del software: anàlisi de requeriments i disseny. Les classes de teoria han de permetre a l'alumne agafar una visió real del rigor, planificació i la sistemàtica que requereix el desenvolupament professional del software. Les classes de teoria es duran a terme en les 6 primeres setmanes de curs a raó de 3 hores presencials per setmana.
SEMINARIS
Els seminaris són
classes amb un nombre reduït d'alumnes. Es poden considerar com l'eix conductor
de l'assignatura, i tenen una doble funció, enllaçant per una
banda amb les classes magistrals i per l'altra amb les sessions pràctiques
de laboratori. Per una banda, els seminaris complementaran els continguts tecnològics
exposats a les classes magistrals, completant-ne la seva comprensió.
Per l'altra seran el marc de treball on debatre, establir les bases i desenvolupar
el problema guia. Se li donaran a l'estudiant els coneixements necessaris per
tirar endavant el treball pràctic o se li indicarà on aconseguir-los.
En els seminaris es promou fonamentalment la capacitat d'anàlisi i síntesi,
així com el raonament crític i la presa de decisions de l'alumne
front a la resolució del problema guia.
S'ha programat 10 seminaris al llarg del curs (setmana 7 a setmana 16), de màxim
una hora presencial cadascun. Els seminaris estan agrupats per activitats (cada
activitat està dissenyada per treballar en una iteració del cas
guia). En total hi ha 4 activitats (iteracions del problema guia). Cada activitat
seguirà el cicle anàlisi del problema - cerca d'informació
- posada en comú / discussió - preparació de solució
- presentació. El treball dels seminaris a més d'adquirir coneixements
sobre els aspectes concrets que plantegi, servirà per avançar
en el treball del problema guia. El darrer seminari de cada iteració
serà també d'acceptació/avaluació dels materials
a lliurar.
LABORATORIS
En l'àmbit professional el desenvolupament del software es du a terme amb l'ajut d'eines CASE (Computer Aided Software Engineering). Una eina CASE és una eina informàtica d'ajut a l'enginyer del software en les diverses etapes de desenvolupament. Pot ser una base de dades de recol·lecció de requeriments, un editor gràfic per a la programació visual, una eina per monitoritzar l'execució de l'aplicació en l'etapa de proves, un gestor de la configuració, etc. En el cas d'ES1, s'utilitzarà una eina per dur a terme el problema guia en les seves etapes d'anàlisi i disseny. En particular, les eines de la plataforma d'IBM-Rational. Els alumnes tindran a la seva disposició aquesta eina en els laboratoris d'informàtia per utilitzar-la com a suport en el desenvolupament del cas guia. En els materials de l'assignatura es lliurarà als alumnes exemples i tutorials d'utilització de l'eina. Durant els seminaris també es resoldran questions sobre l'utilització de l'eina. No hi haurà sessions presencials de laboratori.
ORGANITZACIÓ
Cada grup de classe (aproximadament 75 alumnes matriculats) es divideix en equips de treball de 5 persones que treballaran conjuntament en el decurs del curs (seminaris i cas pràctic). Les sessions de teoria seran sessions plenàries a les que assistiran tots els alumnes (3 hores les setmanes en que es programi teoria, un total de 6 setmanes). Els seminaris es faran per equips de treball, de manera que les setmanes en que s'hagi programat seminari, cada equip assistirà a una sessió presencial d'una hora màxim d'entrevista amb el professor.
El cronograma il·lustra la distribució de sessions al llarg del curs i els seus continguts.
Enunciat
Modelat del Negoci
Requisits
Anàlisi/Disseny
Implementació
Proves
Desplegament
Gestió del projecte
Bibliografia de consulta
Bibliografia adicional
L’objectiu del procés
d’avaluació és verificar que l’alumne ha assolit els coneixements i habilitats
definits en els objectius de l’assignatura, així com les competències, aquests
últimes en un grau compatible amb la situació d’aquesta assignatura en el cinquè
quadrimestre de la titulació.
ACTIVITATS I INSTRUMENTS
D'AVALUACIÓ
L'avaluació es durà a terme en base al treball pràctic desenvolupat per l'alumne i inclòs en el seu portfoli (resolució final de problema guia, material generat en les activitats dels seminaris), el grau d'implicació en els seminaris i els coneixements tecnològics assolits de la matèria a estudi. Es contemplaran els següents instruments d'avaluació:
Cal assenyalar que mentre els instruments AI i AC1 valoren el rendiment de l'alumne i el grau d'assoliment dels coneixements, l'instrument AC2 valora l'esforç de l'alumne.
INDICADORS I VALORACIÓ
La
qualificació final s'obtindrà segons el següent barem:
|
QF = 30% AI + 70% AC |
|
AC = 60% AC1 + 40% AC2 (valorat per
cada lliurament d’activitat) |
Per aprovar l'assignatura és necessari haver aconseguit una puntuació mínima de 5 en les dues qualificacions. A criteri del professor es podrà però establir compensacions entre les notes dels quatre lliuraments parcials de les activitats (corresponents a AC).
La data prevista per a l'examen final de l'assignatura servirà per:
CASOS ESPECIALS
I RECUPERACIONS
NOTA: Aquesta documentació s'anirà actualitzant i ampliant a mesura que avanci el curs.