La creativitat humana encara supera a l’IA, segons una investigació recent
- La investigació demostra que els models d'IA generativa tenen un rendiment deficient en la producció d'imatges creatives, sobretot quan no reben guia humana.
- Comparant directament l’actuació de models d’IA amb la d’artistes visuals i població general en tasques d’imaginació creativa, les persones van resultar ser molt més creatives.
La recerca ho confirma: en la generació d’imatges, la creativitat de l’IA és un mite. Tot i que els models d’IA generativa actuals puguin semblar agents creatius autònoms, en analitzar el seu procés imaginatiu pas a pas es descobreix que les habilitats creatives que puguin tenir no són reals. Aquesta és la conclusió a la que arriba un nou estudi, publicat a la revista científica Advanced Science, i liderat per un equip internacional d’investigadors del grup de Cognició i plasticitat cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, del Centre de Visió per Computador (CVC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Vienna Cognitive Science Hub. La investigació, centrada en la creativitat visual i la imaginació, va néixer el 2024 durant un taller organitzat per la Fundació Èpica – La Fura dels Baus, que centra la seva tasca en la promoció de col·laboracions interdisciplinàries entre ciència, tecnologia i art.
Arrel d’aquest taller, els investigadors van articular una metodologia innovadora per estudiar la creativitat: van preparar una tasca d’imaginació visual-creativa basada en estímuls abstractes, i van comparar el rendiment creatiu d’un model d’IA de generació d’imatges, amb i sense guia humana, amb el de dos grups de persones: artistes visuals i població general. Perquè els dibuixos resultants fossin comparables, el model d’IA es va entrenar utilitzant les produccions creatives dels participants humans, i va rebre un “prompt” més o menys elaborat depenent de si se l’avaluava amb o sense guia humana. Els estímuls abstractes i els dibuixos resultants es poden observar a la figura 1.
Figura 1. A l'esquerra, un exemple de la tasca d'imaginació visual a la que se sotmetia als participants de l’estudi i a l’IA. A partir d’aquests inputs, i amb prompts més o menys elaborats en el cas de l’IA, havien de crear una imatge nova. A la dreta, les imatges resultants en les quatre categories analitzades (Artistes visuals, Població general, IA guiada per humans i IA sense guia humana, ordenades en funció de la seva puntuació en creativitat (de l’1 al 5), de baix a dalt.
Unanimitat entre els avaluadors: les produccions dels humans són més creatives
Un grup de persones i dues IA van ser els encarregats d’avaluar el nivell de creativitat dels dibuixos segons 5 criteris: “liking” (en quina mesura els agradava el dibuix), vivesa, originalitat, estètica i curiositat. En tots ells, els resultats van ser clars i rotunds: els artistes visuals van rebre la puntuació més alta (més creatius), seguits de la població general, l’IA guiada per humans i, amb una gran diferència, el model d’IA autosuficient i sense guia humana. “Tot i que el model d’IA va ser entrenat amb les produccions creatives dels participants humans, va mostrar un rendiment deficient en la producció d’imatges creatives i, de fet, ho feia encara pitjor quan no rebia ajuda humana”, explica el Dr. Xim Cerdá-Company, investigador de l’IDIBELL i el CVC/UAB, i colíder de l’estudi. Les puntuacions es poden observar a la figura 2.
Figura 2. Exemples de dibuixos de cada grup de participants, amb les puntuacions que van rebre per part del jurat humà, l'IA independent i l'IA guiada per humans.
Estudiar la creativitat com un procés, no només pels resultats
Per l’equip investigador, la contribució d’aquesta investigació en l’estudi de l’IA i la ciència cognitiva és doble. D’una banda, destaca la necessitat d’emprar una gamma diversa de mesures i models a l’hora d’investigar un procés tan complex i polifacètic com la creativitat. “Actualment, la creativitat de l’IA es valora quasi exclusivament segons tasques de creativitat verbal, esbiaixant els resultats i arribant a presentar l’IA com un agent creatiu. Amb una aproximació diferent, i valorant directament el procés imaginatiu des de la ideació fins a l’execució, hem demostrat que això no és veritat”, continua el Dr. Cerdá-Company. “La creativitat s’ha d’estudiar com un procés, no focalitzar-nos només en els seus resultats”, afegeix.
Per altra banda, els investigadors destaquen que, a mesura que es retirava el guiatge humà als models d’IA, la creativitat es reduïa significativament. “Els models actuals d’IA generativa encara estan lluny de reproduir processos creatius independents”, concreta el Dr. Antoni Rodríguez-Fornells, cap del grup de Cognició i plasticitat cerebral de l’IDIBELL i la UB, investigador ICREA, i colíder de l’estudi. Això evidencia la necessitat fonamental d’intervenció humana en múltiples etapes del procés creatiu dels models d’IA, des de l’entrenament fins a la generació d’idees. “No es poden avaluar les capacitats tècniques de generació d’imatge de l’IA de forma aïllada; s’ha d’explorar el procés creatiu en els seus múltiples components i, en fer-ho, es torna evident que l’IA depèn directament de la nostra intervenció”, conclou el Dr. Rodríguez-Fornells.
Article de referència: Silvia Rondini, et al. Stable Diffusion Models Reveal a Persisting Human–AI Gap in Visual Creativity. Advanced Science, 2026. https://doi.org/10.1002/advs.202524142
SHARE ON
